Radio:

L’impacte d’Internet també va arribar a la ràdio, i les primeres emissions via Internet es van realitzar a l’any 1990,avui en dia, pràcticament totes les emissores de ràdio emeten via Internet, d’aquesta manera qualsevol persona pot escoltar a qualsevol punt del mon, des d’un ordinador la seva emissora preferida.La transmissió via Internet és econòmica, i te l’avantatge d’arribar a tot el mon.Futur: conviurà molt de temps, entre les ones tradicionals i Internet. 

Diaris:Un dels mitjans de comunicació més antics del món, s’apuntat també a Internet. Inicialment, molts diaris, van apostar per un servei de pagament, es a dir, l’usuari, podia accedir al mateix contingut que un diari de paper, per una cuota anual. Molts diaris nacionals, com El Pais, van desistir d’aquesta idea, a causa del poc èxit. Pràcticament tots els diaris han adoptar un sistema híbrid que ofereix part de les noticies del diari tradicional.Futur: amb la tendència ecològica que esta agafant la nostra societat, els diaris de paper poc a poc reduiran les seves tirades.  

TV:Hi ha dos factors claus a la TV, que marcaran el seu futur:

1. Amb l’apagada analògica, i l’establiment de transmissions digitals, hi ha moltes emissions que per falta de pressupost no podran adaptar-se a la nova tecnologia, Internet és una solució més econòmica i global per aquests canals. 

2. Al segle XXI, hi ha emissores de televisió “vetades” al seu país, un cas que donant molt de parlar aquests dies, és TV Caracas a Veneçuela, davant l’impediment per part del govern per emetre via tradicional,  han optat per una solució innovadora i lliure d’impediments, com és via Internet. Futur: La TV i Internet, cada vegada estarà més lligades, quin no ha sentit alguna vegada que la nostra tv serà un ordinador d’aquí a uns anys? 

1. La llibertat d’utilitzar el programa per a qualsevol propòsit.
2. La llibertat de poder estudiar i modificar el software.
3. La llibertat de copiar el software.
4. La llibertat de millorar el programa, i de proporcionar noves versions del mateix perquè es beneficiï tota la comunitat.

Aquests terminals són els Smartphones i les PDA’s (Personal Digital Assistent), els primers són dissenyats principalment com telèfons, i s’han afegit una sèrie de funcionalitats, mentrestant els segons són creats com a  Personal Digital Assistents, amb l’inclusió de la funció telèfon, aquestes són les principals diferències de tots dos:

Un Smartphone no te un teclat integrat, per introduir un text cal fer-lo mitjançant els modes de text tradicionals o predictius (conegut com a T9) que disposen tots els telèfons mòbils standard, en canvi una PDA es caracteritza per la pantalla tàctil, fins si tot algunes incorporen teclat QWERTY, es a dir les PDA’s tenen més accessibilitat per l’introducció de dades.

A nivell de la mida, un Smartphone és molt més semblant la mida d’un telèfon standard, en canvi, la mida d’una PDA és més gran, ja que disposa d’una pantalla més amplia, per aquesta raó , la resolució gràfica d’una PDA també és més elevada que la d’un Smartphone.

Una PDA inclou  un conjunt major d’aplicacions  que un Smartphone, els sistemes operatius que s’estan imposant són el Windows Mobile 5.0 i el SYMBIAN, respectivament.

Indicar finalment, que aquests dos dispositius, cada vegada s’assemblen més i arribarà un moment que tindran les mateixes característiques i que parlarem d’un mateix dispositiu.

Els principals productors de terminals de “gamma alta” s’ha posat a treballar, per poder oferir terminals que fusionen informàtica, telecomunicacions i electrònica de consum  amb pràcticament tots aquests serveis: 3G, correu electrònic, Bluetooth, WIFI, DVB-H, MP3, FM, GPS i fotografia d’alta resolució; és a dir eines multimedia, d’oficina i d’oci, són en definitiu ordinadors de butxaca. Per poder “moure” totes aquestes tcnologies els terminals incorporen la possibilitat d’estendre  la memòries amb targetes externes.

L’avanç tecnològic i els protocols de comunicació estandarditzats permet que els terminals es connectin a diferents xarxes d’una manera transparent, ja sigui via: GSM, UMTS, EDGE, WLAN, IP, RFID, Bluetooth, DMB o DVB-H, per últim recordar que pràcticament tots els dispositius disposen d’una connexió USB, o mini USB “Plug-and-pay”.

L’increment de fabricació d’aquests dispositius híbrids és força elevat, durant l’any 2006 les companyies Hewlett Packard, HTC, Palm i Nokia, principalment han llançat nous terminals.

Els usuaris d’aquest nous tipus de terminals, estudien els terminals existents al mercat abans de comprar-lo, estudien les seves prestacions   i analitzen les seves necessitats.

Habitualment són professionals que necessiten una eina de treball mòbil i coneixen com treure-li  profit. Fins si tot, les empreses demanen aquests terminals amb l’objectiu d’augmentar la productivitat dels seus empleats.

El nostre col·lectiu, sense dubte, pot beneficiar-se molt d’aquests nous dispositius.

La nostra vida, tant la laboral com la personal cada vegada és més paral·lela, per aquesta raó necessitem més flexibilitat professional.

Amb l’objectiu de ser més eficients i complir amb els nostres deures professionals, comptem amb la nostra oficina virtual i tots els seus avantatges podem complir els compromisos

Mes endavant, van aparèixer nous decrets i ordres ministerials, amb l’objectiu de perfilar una mica més aquest primer decret.

Ara, després de quasi bé vuit anys d’aquest primer decret, a Catalunya, existeix un compliment d’aquesta normativa del 80% dels edificis construïts, és a dir, pràcticament tots els edificis tenen un projecte de ICT (Infraestructura Comuna de Telecomunicació), i tots els propietaris tenen el dret de demanar aquest projecte, per poder verificar que tot s’ha fet d’acord a les normatives.

D’aquestes infraestructures, un dels punts mes “calents” a dia d’avui, és la instal·lació dels mòduls corresponents, per poder veure la nova televisió digital terrestre.

Les avantatges de la TDT respecte la televisió analògica són moltes, les principals són:

• Millor qualitat d’imatge i so.
• Augment dels continguts televisius (més de 25).
• Interactivitat (un exemple: A dia d’avui es pot demanar el borrador d’hisenda).

A més, les infraestructures comunes de telecomunicació, fan una previsió de canalitzacions (tubs de reserva), amb l’objectiu de poder ampliar els serveis que actualment demana la societat, un d’aquests serveis serà molt possiblement la fibra òptica, aquest element de transmissió de dades es considera necessari, per donar a l’abast amb els nous serveis audiovisuals que presumiblement seran una realitat d’aquí a molt poc temps i que amb els actuals elements de transmissió no és possible (parell telefònic, ones radioelèctriques o fins si tot cable coaxial).

Els fonaments tecnològics perquè arribi La Societat de la Informació a totes les llars de les nostres ciutats ha canviat molt durant els últims 15 anys, fins fa poc, teníem el concepte, de que el 90% de la recepció de informació havia de ser via directa, únicament la senyal de televisió i radio,  i algun boig de la televisió internacional, aprofitava  les ones a l’espai.

Amb el “boom tecnològic” ha variat molt la situació envers les ultimes dècades, la necessitat d’arribar a qualsevol punt i els  nous sistemes de Informació, va fer que la gent es mobilitzés per poder gaudir de La Societat de la Informació allà on estigues.

Actualment, naveguen per l’aire una gran quantitat d’ones, amb l’objectiu de donar un servei (que avui en dia és vital per molts). A més de les mencionades radio (AM, FM i DAB), televisió analògica, televisió digital, tenim: transmissions radio  per BOMBERS, Policies, Emissores radio privades com per exemple Taxis, radio- enllaços, telefonia mòbil GSM (900MHz), DCS (1800MHz), UMTS (2000MHz), sistemes de transmissió WIFI, WIMAX, senyals satèl·lit (radio, telefonia, televisió i GPS).

A Catalunya, una de les comunitats que mes s’estan beneficiant d’aquests sistemes de transmissió, és un petit col·lectiu amb una xarxa anomenada Guifi, aquesta és una de les xarxes més grans del mon, i va néixer sense cap tipus d’ànim de lucre, amb l’únic objectiu, de que la informació arribés a tots el veïns interessants d’una zona no gaire beneficiada per les noves infraestructures del coneixement. Pràcticament tota la comarca d’Osona pot aprofitar-se d’aquesta xarxa, més de 1800 nodes actius i 737 projectats ho confirmen. Dia a dia, va creixen, i cada vegada dona més serveis al col·lectiu. Amb aquest exemple, vull donar a conèixer una iniciativa creada per un grup de persones anònimes, amb una gran quantitat de beneficiaris, aprofito aquest article, per convidar-vos a visitar el web: http://www.guifi.net/ per conèixer  com està estructurada i com s'hi accedeix, i fins si tot, als estudiants que viviu a prop, a participar d’aquesta gran idea.