<?xml version="1.0"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><atom:link href="https://egomezbal.blogia.com/feed.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><title>Eusebio G&#xF3;mez</title><description/><link>https://egomezbal.blogia.com</link><language>es</language><lastBuildDate>Sun, 10 Dec 2023 12:02:20 +0000</lastBuildDate><generator>Blogia</generator><item><title>Ja res tornar&#xE0; a ser igual</title><link>https://egomezbal.blogia.com/2007/060601-ja-res-tornara-a-ser-igual.php</link><guid isPermaLink="true">https://egomezbal.blogia.com/2007/060601-ja-res-tornara-a-ser-igual.php</guid><description><![CDATA[<p><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">Estem en el segle XXI, i alguna cosa ha canviat als mitjans de comunicaci&oacute;, Internet, va comen&ccedil;ar a entrar a les nostres vides cap a 1995, pocs accessos i poques persones, s&oacute;n les quals van comen&ccedil;ar en el seu moment a interessar-se per aquesta tecnologia. A poc a poc, Internet, ha anat guanyant adeptes, fins a convertir-se en un fenomen social. Ja ning&uacute; nega <span>&nbsp;</span>la potencialitat d&#39;Internet en les nostres vides, i als mitjans de comunicaci&oacute;? <br /><br />Pot Internet ser la fi dels mitjans de comunicaci&oacute; tradicionals? Fem un rep&agrave;s als tres mitjans de comunicaci&oacute; amb m&eacute;s pes a Europa.&nbsp;</span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">&nbsp;</span></p><p><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial"></span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">Radio:</span></p><p><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial"></span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">L&rsquo;impacte d&rsquo;Internet tamb&eacute; va arribar a la r&agrave;dio, i les primeres emissions via Internet es van realitzar a l&rsquo;any 1990,avui en dia, pr&agrave;cticament totes les emissores de r&agrave;dio emeten via Internet, d&rsquo;aquesta manera qualsevol persona pot escoltar a qualsevol punt del mon, des d&rsquo;un ordinador la seva emissora preferida.</span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">La transmissi&oacute; via Internet &eacute;s econ&ograve;mica, i te l&rsquo;avantatge d&rsquo;arribar a tot el mon.</span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">Futur: conviur&agrave; molt de temps, entre les ones tradicionals i Internet.</span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">&nbsp;</span></p><p><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">Diaris:</span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">Un dels mitjans de comunicaci&oacute; m&eacute;s antics del m&oacute;n, s&rsquo;apuntat tamb&eacute; a Internet. Inicialment, molts diaris, van apostar per un servei de pagament, es a dir, l&rsquo;usuari, podia accedir al mateix contingut que un diari de paper, per una cuota anual. Molts diaris nacionals, com El Pais, van desistir d&rsquo;aquesta idea, a causa del poc &egrave;xit. Pr&agrave;cticament tots els diaris han adoptar un sistema h&iacute;brid que ofereix part de les noticies del diari tradicional.</span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">Futur: amb la tend&egrave;ncia ecol&ograve;gica que esta agafant la nostra societat, els diaris de paper poc a poc reduiran les seves tirades.&nbsp;</span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">&nbsp;</span></p><p><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial"></span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">TV:</span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">Hi ha dos factors claus a la TV, que marcaran el seu futur:</span></p><p><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial"></span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">1. Amb l&rsquo;apagada anal&ograve;gica, i l&rsquo;establiment de transmissions digitals, hi ha moltes emissions que per falta de pressupost no podran adaptar-se a la nova tecnologia, Internet &eacute;s una soluci&oacute; m&eacute;s econ&ograve;mica i global per aquests canals.</span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">&nbsp;</span></p><p><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial"></span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">2. Al segle XXI, hi ha emissores de televisi&oacute; &ldquo;vetades&rdquo; al seu pa&iacute;s, un cas que donant molt de parlar aquests dies, &eacute;s TV Caracas a Vene&ccedil;uela, davant l&rsquo;impediment per part del govern per emetre via tradicional,<span>&nbsp; </span>han optat per una soluci&oacute; innovadora i lliure d&rsquo;impediments, com &eacute;s via Internet.</span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">&nbsp;</span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">Futur: La TV i Internet, cada vegada estar&agrave; m&eacute;s lligades, quin no ha sentit alguna vegada que la nostra tv ser&agrave; un ordinador d&rsquo;aqu&iacute; a uns anys?</span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial">&nbsp;</span> </p><p>&nbsp;</p>]]></description><pubDate>Wed, 06 Jun 2007 09:45:00 +0000</pubDate></item><item><title>Software lliure, &#xE9;s el futur?</title><link>https://egomezbal.blogia.com/2007/042401-software-lliure-es-el-futur-.php</link><guid isPermaLink="true">https://egomezbal.blogia.com/2007/042401-software-lliure-es-el-futur-.php</guid><description><![CDATA[<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-indent: 35.4pt" class="MsoNormal"><span>Qu&egrave; &eacute;s el software lliure?. </span></p><span>Podem dir que un software &eacute;s lliure si aquell que rep una c&ograve;pia del mateix pot gaudir de les 4 llibertats seg&uuml;ents:</span> <ol style="margin-top: 0cm"><li class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 36.0pt"><span>La llibertat d&rsquo;utilitzar el programa per a qualsevol prop&ograve;sit. </span></li><li class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 36.0pt"><span>La llibertat de poder estudiar i modificar el software.</span></li><li class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 36.0pt"><span>La llibertat de copiar el software.</span></li><li class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 36.0pt"><span>La llibertat de millorar el programa, i de proporcionar noves versions del mateix perqu&egrave; es benefici&iuml; tota la comunitat. </span></li></ol><span><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-indent: 18pt" class="MsoNormal"><span>&Eacute;s a dir, que el software lliure &eacute;s aquell que podem utilitzar, copiar, estudiar, modificar i redistribuir sense restriccions. Les llibertats 2 i 4 requereixen que el codi font sigui accessible. El fundador d&#39;aquest moviment &eacute;s Richard Stallman, que a l&#39;any 1984 promoure el projecte GNU (GNU&#39;s Not Unix) i que un any despr&eacute;s es va convertir en la FSF<span> </span>(Free<span>&nbsp; </span>Software Foundation). Existeixen multitud d&#39;iniciatives en el m&oacute;n del Software lliure:</span></p><span><span>Entre les aplicacions d&rsquo;escriptori podem destacar GanttProject, KPlato, TaskJuggler<span>&nbsp;&nbsp;i</span> Open Workbench. Aquesta &uacute;ltima funciona sobre el sistema operatiu Windows, i podem dir que &eacute;s l&#39;alternativa lliure al sistema de gesti&oacute; Microsoft Project. </span><div><br /><div id="ftn1"><p style="margin: 0cm 0cm 0pt" class="MsoFootnoteText"><span class="Smbolodenotaalpie"><span><span class="Smbolodenotaalpie"><span style="font-size: 10pt; font-family: &#39;Times New Roman&#39;"></span></span></span></span></p></div></div></span><ol style="margin-top: 0cm"><ul style="margin-top: 0cm"><li class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 72.0pt"><span>Sistemes operatius com Linux, FreeBSD i OpenSolaris. </span></li><li class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 72.0pt"><span>Sistemes de bases de dades com<span>&nbsp; </span>MySQL i PostgreeSQL. </span></li><li class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 72.0pt"><span>Servidors web com Apache, servidors de correu electr&ograve;nic com SendMail i servidors de fitxers com Samba. </span></li><li class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 72.0pt"><span>Navegadors web com Firefox i Mozilla. </span></li><li class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 72.0pt"><span>Conjunt de programes per a l&#39;oficina (editor de textos, fulls de c&agrave;lcul, bases de dades i presentacions) com l&#39;ofert per OpenOffice.</span></li></ul></ol><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-indent: 35.4pt" class="MsoNormal"><span>Existeixen moltes altres iniciatives que cobreixen totes les necessitats de qualsevol usuari. Des d&#39;aqu&iacute;&nbsp;animo a aprofitar aquestes eines gratu&iuml;tes&nbsp; que ens permetran gestionar tots els nostres projectes. </span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-indent: 35.4pt" class="MsoNormal"><span></span></p><span><span>Quines eines per a la gesti&oacute; de projectes podem destacar?. La majoria de les aplicacions estan orientades a la gesti&oacute; de projectes programari, com GForge, Trac, i LibreSource. No obstant aix&ograve; aplicacions com dotProject o Wrike poden ser utilitzades per<span>&nbsp; </span>tot tipus de projectes, oferint un entorn de treball similar al de les aplicacions d&rsquo;escriptori esmentades abans. </span><div></div><div>En conclusi&oacute;:</div><div><span>La versatilitat del programari lliure, i el seu nivell de transpar&egrave;ncia, de control i d&rsquo;adaptabilitat, i pel seu lloc, el seu baix cost, fan d&rsquo;ells la millor alternativa per a la gesti&oacute; de qualsevol tipus de projecte.</span><br /></div></span></span>]]></description><pubDate>Tue, 24 Apr 2007 13:56:00 +0000</pubDate></item><item><title>Una oficina de Butxaca</title><link>https://egomezbal.blogia.com/2007/041801-una-oficina-de-butxaca.php</link><guid isPermaLink="true">https://egomezbal.blogia.com/2007/041801-una-oficina-de-butxaca.php</guid><description><![CDATA[<em><span>Ha nascut un nou concepte de terminal inalambric , aquest neix de<span>&nbsp; </span>la converg&egrave;ncia entre les telecomunicacions, la inform&agrave;tica i l&rsquo;electr&ograve;nica de consum.</span></em><em><span>Aquest nou concepte neix amb l&rsquo;objectiu de cobrir la demanda de nous serveis, a m&eacute;s, per part de les companyies existeix la necessitar d&rsquo;evolucionar els seus terminals<span>&nbsp; </span>per poder captar nous clients.</span></em><span>&nbsp;</span><span>&nbsp;</span> <p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>Aquests terminals s&oacute;n els Smartphones i les PDA&rsquo;s (Personal Digital Assistent), els primers s&oacute;n dissenyats principalment com tel&egrave;fons, i s&rsquo;han afegit una s&egrave;rie de funcionalitats, mentrestant els segons s&oacute;n creats com a<span>&nbsp; </span>Personal Digital Assistents, amb l&rsquo;inclusi&oacute; de la funci&oacute; tel&egrave;fon, aquestes s&oacute;n les principals difer&egrave;ncies de tots dos:</span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>Un Smartphone no te un teclat integrat, per introduir un text cal fer-lo mitjan&ccedil;ant els modes de text tradicionals o predictius (conegut com a T9) que disposen tots els tel&egrave;fons m&ograve;bils standard, en canvi una PDA es caracteritza per la pantalla t&agrave;ctil, fins si tot algunes incorporen teclat QWERTY, es a dir les PDA&rsquo;s tenen m&eacute;s accessibilitat per l&rsquo;introducci&oacute; de dades.</span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>A nivell de la mida, un Smartphone &eacute;s molt m&eacute;s semblant la mida d&rsquo;un tel&egrave;fon standard, en canvi, la mida d&rsquo;una PDA &eacute;s m&eacute;s gran, ja que disposa d&rsquo;una pantalla m&eacute;s amplia, per aquesta ra&oacute; , la resoluci&oacute; gr&agrave;fica d&rsquo;una PDA tamb&eacute; &eacute;s m&eacute;s elevada que la d&rsquo;un Smartphone.</span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>Una PDA inclou<span>&nbsp; </span>un conjunt major d&rsquo;aplicacions<span>&nbsp; </span>que un Smartphone, els sistemes operatius que s&rsquo;estan imposant s&oacute;n el Windows Mobile 5.0 i el SYMBIAN, respectivament.</span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>Indicar finalment, que aquests dos dispositius, cada vegada s&rsquo;assemblen m&eacute;s i arribar&agrave; un moment que tindran les mateixes caracter&iacute;stiques i que parlarem d&rsquo;un mateix dispositiu.</span></p><span>&nbsp;</span> <p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>Els principals productors de terminals de &ldquo;gamma alta&rdquo; s&rsquo;ha posat a treballar, per poder oferir terminals que fusionen inform&agrave;tica, telecomunicacions i electr&ograve;nica de consum<span>&nbsp; </span>amb pr&agrave;cticament tots aquests serveis: 3G, correu electr&ograve;nic, Bluetooth, WIFI, DVB-H, MP3, FM, GPS i fotografia d&rsquo;alta resoluci&oacute;; &eacute;s a dir eines multimedia, d&rsquo;oficina i d&rsquo;oci, s&oacute;n en definitiu ordinadors de butxaca. Per poder &ldquo;moure&rdquo; totes aquestes tcnologies els terminals incorporen la possibilitat d&rsquo;estendre<span>&nbsp; </span>la mem&ograve;ries amb targetes externes.</span></p><span>&nbsp;</span> <p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>L&rsquo;avan&ccedil; tecnol&ograve;gic i els protocols de comunicaci&oacute; estandarditzats permet que els terminals es connectin a diferents xarxes d&rsquo;una manera transparent, ja sigui via: GSM, UMTS, EDGE, WLAN, IP, RFID, Bluetooth, DMB o DVB-H, per &uacute;ltim recordar que pr&agrave;cticament tots els dispositius disposen d&rsquo;una connexi&oacute; USB, o mini USB &ldquo;Plug-and-pay&rdquo;.</span></p><span>&nbsp;</span> <p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>L&rsquo;increment de fabricaci&oacute; d&rsquo;aquests dispositius h&iacute;brids &eacute;s for&ccedil;a elevat, durant l&rsquo;any 2006 les companyies Hewlett Packard, HTC, Palm i Nokia, principalment han llan&ccedil;at nous terminals.</span></p><span>&nbsp;</span> <p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>Els usuaris d&rsquo;aquest nous tipus de terminals, estudien els terminals existents al mercat abans de comprar-lo, estudien les seves prestacions<span>&nbsp;&nbsp; </span>i analitzen les seves necessitats. </span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>Habitualment s&oacute;n professionals que necessiten una eina de treball m&ograve;bil i coneixen com treure-li<span>&nbsp; </span>profit. Fins si tot, les empreses demanen aquests terminals amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;augmentar la productivitat dels seus empleats. </span></p><em><span>A l&rsquo;actualitat es calcula que hi ha 80 milions de treballadors &ldquo;m&ograve;bils&rdquo; a Europa, xifra que augmentar&agrave; als pr&ograve;xims anys exponencialment.</span></em><span>&nbsp;</span> <p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>El nostre col&middot;lectiu, sense dubte, pot beneficiar-se molt d&rsquo;aquests nous dispositius.</span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>La nostra vida, tant la laboral com la personal cada vegada &eacute;s m&eacute;s paral&middot;lela, per aquesta ra&oacute; necessitem m&eacute;s flexibilitat professional.</span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>Amb l&rsquo;objectiu de ser m&eacute;s eficients i complir amb els nostres deures professionals, comptem amb la nostra oficina virtual i tots els seus avantatges podem complir els compromisos</span></p><span>&nbsp;</span><span>&nbsp;</span><span>&nbsp;</span><span>&nbsp;</span><span>&nbsp;</span><span>&nbsp;</span><span>&nbsp;</span><span>&nbsp;</span><span>&nbsp;</span><span>&nbsp;</span><span>&nbsp;</span><span>&nbsp;</span>]]></description><pubDate>Wed, 18 Apr 2007 18:22:00 +0000</pubDate></item><item><title>Que fem  amb els equips inform&#xE0;tics antics?</title><link>https://egomezbal.blogia.com/2007/041001-que-fem-amb-els-equips-informatics-antics-.php</link><guid isPermaLink="true">https://egomezbal.blogia.com/2007/041001-que-fem-amb-els-equips-informatics-antics-.php</guid><description><![CDATA[<span style="font-size: 10pt">Que fem<span>&nbsp; </span>amb els equips inform&agrave;tics antics?</span><span style="font-size: 10pt">&nbsp;</span><span style="font-size: 10pt">El mon de Internet evoluciona molt r&agrave;pidament, i aix&ograve; obliga moltes vegades ha actualitzar els nostres equips inform&agrave;tics.&nbsp;Els residus electr&ograve;nics comencen a ser un problema per a la nostra societat,&nbsp; ja que representen el 4% dels rebuigs que es generen a Europa. Hem assumit que aquests equips han estat dissenyats per a un per&iacute;ode de vida &uacute;til limitat...Per&ograve; que fem despr&egrave;s?Els objectius de la normativa que regula el Real Decreto 208/2005 del 25 de febrer , que &eacute;s vigent des del 13 d&rsquo;agost de 2005, s&oacute;n reduir les quantitats de residus i la perillositat dels components dels equips inform&agrave;tics (en el nostre cas), aix&iacute; com fomentar la reutilitzaci&oacute; d&rsquo;aquests aparells determinant una gesti&oacute; adequada per tal d&rsquo;intentar millorar l&rsquo;efici&egrave;ncia de la protecci&oacute; ambiental. El nombre d&rsquo;ordinadors venuts a tot el m&oacute;n l&rsquo;any 2002 s&rsquo;estima en 200 milions d&rsquo;unitats, anys m&eacute;s tard, aquest estan obsolets. Que podem fer en aquell moment amb aquests equips?</span><span style="font-size: 10pt">&nbsp;</span><span style="font-size: 10pt">1.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Reutilitzaci&oacute; d&rsquo;aquests aparells en pa&iuml;sos en vies de desenvolupament.</span><span style="font-size: 10pt">2.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Reciclatge i aprofitament de moltes peces.</span><span style="font-size: 10pt">&nbsp;</span><span style="font-size: 10pt">D&rsquo;aquestes dues opcions, m&rsquo;agrada m&eacute;s la segona, ja que la primera soluci&oacute;, &uacute;nicament significa retardar el problema de la brossa electr&ograve;nica. S&rsquo;ha fet un estudi de previsi&oacute;, calculant que cada ciutad&agrave; de la UE produir&agrave; enguany&nbsp; catorze quilos d&rsquo;escombreries de caire electr&ograve;nic, i es preveu que l&rsquo;any 2017 aquesta quantitat es dupliqui. Per aquest motiu sempre m&rsquo;agrada comentar, de que a tots els municipis catalans existeixen abocadors especialitzats en seleccionar les escombraries, animo a tothom a utilitzar aquests serveis, intentem entre tots que als contenidors dels nostres carrers no hi hagin monitors de tub, pc&#39;s antics, etc.&nbsp;</span><span style="font-size: 10pt">&nbsp;</span><span style="font-size: 10pt; font-family: &#39;Times New Roman&#39;">Lluitem per la sosteniblitat</span>]]></description><pubDate>Tue, 10 Apr 2007 12:21:00 +0000</pubDate></item><item><title>La import&#xE0;ncia de les infraestructures a les nostres llars</title><link>https://egomezbal.blogia.com/2007/040601-la-importancia-de-les-infraestructures-a-les-nostres-llars.php</link><guid isPermaLink="true">https://egomezbal.blogia.com/2007/040601-la-importancia-de-les-infraestructures-a-les-nostres-llars.php</guid><description><![CDATA[<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>Ja fa quasi b&eacute; vuit anys es va fer un decret, que obligava a les edificacions a tenir una Infraestructura comuna de telecomunicacions, amb l&rsquo;objectiu de dotar als edificis dels serveis de telecomunicacions necessaris avui en dia (la televisi&oacute;, la televisi&oacute; per cable, la telefonia i la banda ampla). Queda molt enrere l&rsquo;anterior llei que parlava de les antenes col&middot;lectives, el prop&ograve;sit d&rsquo;aquest decret de 1998. </span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>Mes endavant, van apar&egrave;ixer nous decrets i ordres ministerials, amb l&rsquo;objectiu de perfilar una mica m&eacute;s aquest primer decret.</span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>Ara, despr&eacute;s de quasi b&eacute; vuit anys d&rsquo;aquest primer decret, a Catalunya, existeix un compliment d&rsquo;aquesta normativa del 80% dels edificis constru&iuml;ts, &eacute;s a dir, pr&agrave;cticament tots els edificis tenen un projecte de ICT (Infraestructura Comuna de Telecomunicaci&oacute;), i tots els propietaris tenen el dret de demanar aquest projecte, per poder verificar que tot s&rsquo;ha fet d&rsquo;acord a les normatives.</span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>D&rsquo;aquestes infraestructures, un dels punts mes &ldquo;calents&rdquo; a dia d&rsquo;avui, &eacute;s la instal&middot;laci&oacute; dels m&ograve;duls corresponents, per poder veure la nova televisi&oacute; digital terrestre. </span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>Les avantatges de la TDT respecte la televisi&oacute; anal&ograve;gica s&oacute;n moltes, les principals s&oacute;n:</span></p><ul style="margin-top: 0cm"><li class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span>Millor qualitat d&rsquo;imatge i so.</span></li><li class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span>Augment dels continguts televisius (m&eacute;s de 25).</span></li><li class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span>Interactivitat (un exemple: A dia d&rsquo;avui es pot demanar el borrador d&rsquo;hisenda).</span></li></ul><span>&nbsp;</span> <p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify" class="MsoNormal"><span>A m&eacute;s, les infraestructures comunes de telecomunicaci&oacute;, fan una previsi&oacute; de canalitzacions (tubs de reserva), amb l&rsquo;objectiu de poder ampliar els serveis que actualment demana la societat, un d&rsquo;aquests serveis ser&agrave; molt possiblement la fibra &ograve;ptica, aquest element de transmissi&oacute; de dades es considera necessari, per donar a l&rsquo;abast amb els nous serveis audiovisuals que presumiblement seran una realitat d&rsquo;aqu&iacute; a molt poc temps i que amb els actuals elements de transmissi&oacute; no &eacute;s possible (parell telef&ograve;nic, ones radioel&egrave;ctriques o fins si tot cable coaxial).</span></p><span>&nbsp;</span><span style="font-size: 12pt; font-family: &#39;Times New Roman&#39;">La fibra &ograve;ptica, ser&agrave; el mitja de transmissi&oacute; del futur, la seva amplada de banda, permet parlar d&rsquo;una veritable autopista de la informaci&oacute;. Per aquesta ra&oacute;, diversos municipis estan comen&ccedil;ant a fer les primeres proves amb fibra &ograve;ptica. Un d&rsquo;ells &eacute;s el municipi de Call&uacute;s, a la comarca del Bages, englobat com a ciutat digital, m&eacute;s informaci&oacute; a <a href="http://www.callus.cat/">http://www.callus.cat/</a></span>]]></description><pubDate>Fri, 06 Apr 2007 20:18:00 +0000</pubDate></item><item><title>GUIFI, una realitat per poder accedir a Internet al medi rural</title><link>https://egomezbal.blogia.com/2007/040401-guifi-una-realitat-per-poder-accedir-a-internet-al-medi-rural.php</link><guid isPermaLink="true">https://egomezbal.blogia.com/2007/040401-guifi-una-realitat-per-poder-accedir-a-internet-al-medi-rural.php</guid><description><![CDATA[<p><br /><strong><span>Nous sistemes perqu&egrave; La Societat de la Informaci&oacute; sigui una realitat</span></strong><strong><span>&nbsp;</span></strong> </p><p>&nbsp;</p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span>Els fonaments tecnol&ograve;gics perqu&egrave; arribi La Societat de la Informaci&oacute; a totes les llars de les nostres ciutats ha canviat molt durant els &uacute;ltims 15 anys, fins fa poc, ten&iacute;em el concepte, de que el 90% de la recepci&oacute; de informaci&oacute; havia de ser via directa, &uacute;nicament la senyal de televisi&oacute; i radio, <span>&nbsp;</span>i algun boig de la televisi&oacute; internacional, aprofitava<span>&nbsp; </span>les ones a l&rsquo;espai.</span></p><span>&nbsp;</span> <p style="margin: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span>Amb el &ldquo;boom tecnol&ograve;gic&rdquo; ha variat molt la situaci&oacute; envers les ultimes d&egrave;cades, la necessitat d&rsquo;arribar a qualsevol punt i els<span>&nbsp; </span>nous sistemes de Informaci&oacute;, va fer que la gent es mobilitz&eacute;s per poder gaudir de La Societat de la Informaci&oacute; all&agrave; on estigues.</span></p><span>&nbsp;</span><span>&nbsp;</span> <p style="margin: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span>Actualment, naveguen per l&rsquo;aire una gran quantitat d&rsquo;ones, amb l&rsquo;objectiu de donar un servei (que avui en dia &eacute;s vital per molts). A m&eacute;s de les mencionades radio (AM, FM i DAB), televisi&oacute; anal&ograve;gica, televisi&oacute; digital, tenim: transmissions radio <span>&nbsp;</span>per BOMBERS, Policies, Emissores radio privades com per exemple Taxis, radio- enlla&ccedil;os, telefonia m&ograve;bil GSM (900MHz), DCS (1800MHz), UMTS (2000MHz), sistemes de transmissi&oacute; WIFI, WIMAX, senyals sat&egrave;l&middot;lit (radio, telefonia, televisi&oacute; i GPS).</span></p><span>&nbsp;</span><span>&nbsp;</span> <p style="margin: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span>A Catalunya, una de les comunitats que mes s&rsquo;estan beneficiant d&rsquo;aquests sistemes de transmissi&oacute;, &eacute;s un petit col&middot;lectiu amb una xarxa anomenada Guifi, aquesta &eacute;s una de les xarxes m&eacute;s grans del mon, i va n&eacute;ixer sense cap tipus d&rsquo;&agrave;nim de lucre, amb l&rsquo;&uacute;nic objectiu, de que la informaci&oacute; arrib&eacute;s a tots el ve&iuml;ns interessants d&rsquo;una zona no gaire beneficiada per les noves infraestructures del coneixement. Pr&agrave;cticament tota la comarca d&rsquo;Osona pot aprofitar-se d&rsquo;aquesta xarxa, m&eacute;s de 1800 nodes actius i 737 projectats ho confirmen. Dia a dia, va creixen, i cada vegada dona m&eacute;s serveis al col&middot;lectiu. Amb aquest exemple, vull donar a con&egrave;ixer una iniciativa creada per un grup de persones an&ograve;nimes, amb una gran quantitat de beneficiaris, aprofito aquest article, per convidar-vos a visitar el web: <a href="http://www.guifi.net/">http://www.guifi.net/</a> per con&egrave;ixer <span>&nbsp;</span>com est&agrave; estructurada i com s&#39;hi accedeix, i fins si tot, als estudiants que viviu a prop, a participar d&rsquo;aquesta gran idea. </span></p><p>&nbsp;</p>]]></description><pubDate>Wed, 04 Apr 2007 14:31:00 +0000</pubDate></item></channel></rss>
